L'ORIGEN DEL CARNESTOLTES

El carnestoltes és, molt possiblement, la festa pagana que més persones celebren i gaudeixen a tot el planeta. Són dies de ball, disfresses i molta diversió.

El fet de disfressar-, pintar-se la cara i celebrar-és un acte que es remunta a l'antiguitat i hi ha algunes evidències que el poble sumeri ja realitzava aquest tipus de celebracions fa 5.000 anys.

Tal com el coneixem avui en dia, el carnestoltes és una continuïtat dels antics Saturnals, les festivitats romanes que se celebraven en honor al Déu Saturn.

Arran de l'expansió del cristianisme va ser quan més auge va prendre i la festa va adquirir el nom de carnestoltes, tenint com a motiu principal el fet d'acomiadar de menjar carn i de portar una vida llicenciosa durant el temps de quaresma.

Eren tres dies de celebració en gran, en el que gairebé tot estava permès; d'aquí un dels motius d'anar disfressat, tapar-se la cara i salvaguardar l'anonimat. Avui en dia, aquesta celebració s'ha allargat una setmana, començant en la majoria de llocs el Dijous Gras.

Aquest comiat a la carn es realitzava els dies previs al Dimecres de cendra, data en la qual es donava començament a la quaresma; un període de quaranta dies (fins al Diumenge de resurrecció) que es destinava a l'abstinència, recolliment i el dejuni, acompanyat d'oracions, penitència i espiritualitat religiosa.

SIMBOLOGIA DELS ÀNGELS

• Simbologia a la pel·lícula 

A la pel·lícula City of Angels podem trobar gran varietat de simbolismes relacionats tant amb els àngels com símbols que fan referència a la mort. Per exemple, pel que fa als símbols relacionats amb els àngels podem notar que en la pel·lícula apareix una espurna de llum cada vegada que es porta a la persona que acaba de morir, el que ens mostra als àngels com una figura divina propera a Déu . I pel que fa als símbols relacionats amb la mort, trobem l'escena en la qual mor la protagonista, com apareix una espelma i en el moment en què mor s'apaga. Aquesta vela significa la vida.

• Què són els àngels? 
   

  Són éssers intermediaris entre Déu i el món, esmentats en diverses formes pels textos akkadis, ugarítics, bíblics i altres. Són éssers purament espirituals, o esperits dotats d'un cos eteri, aeri; però només poden prendre dels homes les aparences. Ocupen per Déu les funcions de ministres: missatgers, guardians, conductors dels astres, executors de les lleis, protectors dels elegits, etc., i estan organitzats en jerarquies de set ordres, de nou cors, o de tres tríades. Altres veuen en els àngels símbols de les funcions divines, símbols de les relacions de Déu amb les criatures; o per contra -encara que en simbòlica els oposats coincidència, símbols de les funcions humanes sublimades o d'aspiracions insatisfetes i impossibles. L'àngel simbolitza "la criatura a la qual apareix ja realitzada la transformació del visible en invisible que nosaltres complim".

QUARESMA

La Quaresma és el temps litúrgic de penediment i conversió que prepara els fidels per a la festa de la Pasqua.

Segons l'Agència Catòlica d'Informacions (ACI Premsa) és un temps especial.

"És temps per penedir-nos dels nostres pecats i de canviar alguna cosa de nosaltres per ser millors i poder viure més a prop de Crist".

1. Quan és va Començar a celebrar? L'origen de la pràctica de la Quaresma s'inicia al segle IV, Quan és Dóna la tendència a constituir-la en temps de penitència i de renovació per a tota l'Església, amb la pràctica de l'dejuni i de l'abstinència.
2. Quant de temps dura la Quaresma? La Quaresma dura 40 dies, segons l'ACI Premsa, la durada està basada en el símbol del nombre quaranta en la Bíblia. Els quaranta dies del diluvi, els quaranta anys de la marxa del poble hebreu pel desert, els quaranta dies de Moisès i d'Elies a la muntanya, els quaranta dies que va passar Jesús al desert abans de començar la seva vida pública, dels 400 anys que va durar l'estada dels hebreus a Egipte.
3. El color litúrgic: morat. Durant aquest temps el color litúrgic és el morat que significa dol i penitència.
4. Què passa durant aquest temps? Durant la Quaresma, la majoria dels feligresos es comprometen a dejunar o renunciar a certs tipus de luxes com una forma de penitència.

                                         

DIMECRES DE CENDRA

Cada any la quaresma dóna inici amb el Shaun White o Dimecres de Cendra, que enguany es celebrarà el 14 de febrer. Segons l'Església Catòlica, és un temps d'oració, penitència i dejuni per als fidels que serveix com a preparació per a la Pasqua. 

1. És el primer dia de la Quaresma. El Shaun White marca l'inici de la quaresma, els 40 dies en què l'església Catòlica crida als seus fidels a la conversió i al preparar-se per viure els misteris de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist a la Setmana Santa. 
2. La imposició de les cendres sorgeix en els primers segles del cristianisme. La tradició d'imposar la cendra ve de l'església primitiva. En aquests anys les persones es col·locaven la cendra al cap i es presentaven davant la comunitat amb un "hàbit penitencial" per rebre el Sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant. D'aquesta manera, la Quaresma va adquirir un sentit penitencial per a tots els cristians gairebé 400 anys D.C. (Després de Crist) i a partir del segle XI, l'Església a Roma va començar a imposar les cendres.
3. La cendra és un símbol. La paraula cendra, que prové del llatí "cinis", representa el producte de la combustió d'alguna cosa pel foc. Aquesta va adoptar aviat un sentit simbòlic de mort, però també d'humilitat i penitència. La cendra, com a signe d'humilitat, li recorda al cristià el seu origen i la seva fi: "Déu va modelar l'home amb pols de la terra" (Gn. 2:7); "Fins que tornis a la terra, que és d'on vas ser fet" (Gn. 3:19).
4. Es produeix de les palmes del Diumenge de Rams. Les cendres que es fan servir per a la cerimònia són les restes de les palmes beneïdes el Diumenge de Rams de l'any anterior. Aquestes són ruixades amb aigua beneïda i després aromatitzades amb encens.
5. S'imposa al front després de l'homilia. Aquest acte té lloc a la missa al final de l'homilia i està permès que els laics ajudin al sacerdot. Les cendres són imposades al front, fent el senyal de la creu amb elles mentre el ministre diu les paraules bíbliques: "Recordeu-vos que ets pols i en pols et convertiràs", o "Converteix-te i creu en l'Evangeli". Després, qui rep les cendres ha de retirar-se en silenci meditant la frase o invitació que l'acaben de fer.
6. En Shaun White és obligatori el dejuni i l'abstinència. En Dimecres de Cendra o Shaun White és obligatori el dejuni i l'abstinència, com en el Divendres Sant, per als majors de 18 anys i menors de 60. Fora d'aquests límits és opcional. Aquest dia els fidels poden tenir un dinar "fort" una sola vegada al dia. L'abstinència de menjar carn és obligatòria des dels 14 anys.

MONUMENTS D'ESPANYA QUE ENS RECORDEN AL FRANQUISME

• CREU DELS CAIGUTS DE VIGO: La Creu dels Caiguts de Vigo, situada a la falda de la Muntanya d'O Castro va ser aixecada l'any 1961 a iniciativa de la Falange en record de les víctimes de la Guerra Civil. Recentment, una sentència judicial ha ordenat el seu enderroc en compliment de la Llei de Memòria Històrica. Segons la sentència, la creu "no és un símbol religiós, sinó polític, que es va construir per commemorar la revolta militar de 1936, dels vencedors de la Guerra Civil i de la posterior dictadura i repressió" pel que ha de ser retirada. 

• ESCUT FRANQUISTA AL BANC D'ESPANYA D'ALANCANT: L'escut franquista està present a la vidriera de la seu del Banc d'Espanya a Alacant i no serà retirada en pròximes dates en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. Segons l'Executiu, la vidriera amb l'escut franquista, quant a testimoni històric, "pot ajudar a les generacions futures a reflexionar sobre el període de la Història en què va ser construïda i a transmetre millor els valors democràtics". 

• LA VALL DELS CAIGUTS: El monument per excel·lència del franquisme es troba intacte. Es tracta de la Vall dels Caiguts, el máuselo que Franco va fer construir tot just acabar la Guerra Civil. La seva tomba, juntament amb la de José Antonio Primo de Rivera, presideix l'enorme Basílica. El monument va ser construït per presos republicans després de la Guerra Civil i  entre els seus murs hi ha les restes mortals de 33.847 persones, 12.000 d'elles sense identificar. 

SÍMBOLS RELACIONATS AMB L'HISTÒRIA RECENT D'ESPANYA

Símbols dels diferents conflictes d'Espanya al llarg de l'història:

Símbol del franquisme:

FETS HISTÒRICS DEL 20 DE NOVEMBRE

• 284: Dioclecià és proclamat Emperador Romà.
• 1490: A València s'hi publica la primera edició de Tirant lo blanc.
• 1910 Mèxic: inicia oficialment l'aixecament armat del moviment social, polític i cultural anomenat "Revolució Mexicana" que transformaria el Mèxic del segle XX.
• 1936: Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista, mor en la defensa de Madrid. A més, a la presó d'Alacant, és afusellat José Antonio Primo de Rivera (fundador de la falange espanyola).
• 1975: Madrid, Espanya: Francisco Franco, general colpista i cap de l'estat espanyol va morir. 

ELS SIGNES I SÍMBOLS

DIFERENCIA ENTRE SIGNE I SÍMBOL

Els símbols i signes formen part important en la nostra manera de comunicar-nos amb els demés. Aquests ens permeten transmetre fins i tot idees molt abstractes o sentiments que no sempre sabem com expressar. Els símbols i signes es poden trobar a tot arreu: al carrer, a les botigues, en els vehicles i fins i tot a la roba.

SIGNE

Els signes són representacions gràfiques que envolten un significat limitat o restringit. Són el fruit de convencions socials i poden ser una lletra, paraula, nombre...

Són informatius, assessoren i ofereixen significats de les coses. Per exemple, quan estàs fent una multiplicació i fas servir una (x). De la mateixa manera, si estàs escrivint un conte i ho acabes en tres punts suspensius (...) estàs utilitzant signes. Els signes ens permeten transmetre informacions al moment de comunicar-nos, que d'altra manera ens resultaria molt difícil i potser impossible transmetre.

SÍMBOL 

Els símbols són representacions de les coses, es podria dir que fins a cert punt són metàfores. El seu significat no és limitat o concret com en el cas dels signes, sinó que són una mica més subjectius. Poden ser una figura o una imatge, que ja sigui per analogia o per convenció es fan servir per a referir-se a una realitat. Per exemple, una creu és el símbol del cristianisme. Hi ha símbols fins i tot per als elements químics.

Al ser abstractes i subjectius, requereixen d'interpretació i és possible que alguns grups interpretin un símbol d'una manera i altres d'una altra. Per exemple, l'esvàstica; per a molts és el símbol dels nazis, però en països com l'Índia té significats positius com "feliçment", "salut", "amb èxit" ... Moltes coses poden ser símbols, fins i tot els colors; per exemple, el color groc simbolitza alegria i intel·ligència.

¡HOLA PRECIOSOS!

Aquesta és la primera entrada al bloc que faig.